diumenge, 11 de març del 2012

5 moments de felicita



Un dels meus moments més feliços va ser quan tenia 6 anys, un dia tornant de l’escola els meus pares em van fer pujar a dalt de tot de casa on hi havia una terrassa. Al obrir la porta em vaig trobar el meu germà amb una gosseta. Ella es la Xispa em van dir, em va fer tanta il·lusió. Portava molts de mesos demanant una gosseta i per fi la tenia, en poc temps tots els de la família li hem agafat un carinyo enorme. Per nosaltres ja es un membre més de la família.
                           

Un altre moment de felicitat és quan estic amb les meves amigues, totes les rialles, tots els moments que passem són únics. Les confidències que ens fem, els secrets que compartim. Sobretot amb la meva millor amiga Diana. Que per mi ja no tan sols es una millor amiga sinó que s’ha convertit en una germaneta per mi.

Un altre moment de felicitat és quan cada estiu marxo amb els meus pares i el meu germà de vacances. Sempre ens ho passem molt bé, són els dies seguits que fem més coses junts ja que durant l’any el meu germà sol sortir de festa i se’n va amb els seus amics i aviat anirà a estudiar a fora i encara li veurem menys el pèl i jo també surto amb les meves amigues.

Un dels altres moments és quan ens reunim tota la família per celebrar els aniversaris, són els dies en que ens trobem tota la família de part de la meva mare i el meu pare ja que junts és difícil que ens trobem perquè vivim en pobles diferents. En aquestes ocasions dinem tots junts a casa meva i la sobre taula sempre s’allarga molt perquè tots tenim coses per explicar-nos.

I per últim i no menys important uns dies que no oblidaré són els que vaig passar al Delta de l’Ebre durant el viatge de final de 6è. Eren els últims dies que passàvem junts la colla d’amics del Torres Jonama i per tant els varem viure intensament ja que era la darrera activitat que feiem tots plegats. També va ser molt emotiu el comiat que ens va fer l’escola l’últim dia de curs.   

VIDEO POEMA


diumenge, 26 de febrer del 2012

EL LLIBRE QUE ET RECOMANO


Títol:  CAMPS DE MEDUIXES
Autor:  Jordi Sierra i Fabra  http://www.sierraifabra.com/
Editorial: Cruïlla
Primera edició: Setembre de 1997

És una novel·la  on la seva protagonista la Lucia esta en coma a causa de l’èxtasi, la droga de moda. Els seus amics reflexionen sobre el que va passar aquella nit. En poques hores tot s’accelera i tothom qui coneix la Lucia lluita per ella, però també per alguna cosa més.

Vaig triar aquet llibre perquè una amiga meva que el va llegir em va dir que em podria interessar i que  estava molt bé, la veritat es que tenia raó aquet llibre de seguida que el vaig començar a llegir m’hi vaig enganxar. M’ha fet pensar en tot el que representa entrar al mon de les drogues, el que sent la família i els amics quan la persona que estimes esta en un estat en  que no es pot valdre per ella mateixa i no saps si tornera o no.  Aquet llibre el recomano a nois i noies adolescents perquè recrea una situació en que si poden trobar nois i noies d’aquesta edat .



diumenge, 8 de gener del 2012

DESTIL·LACIÓ

Introducció: Volem obtenir aigua destil·lada d’una barreja d’aigua, cafè i sucre.

Material:
- Aigua
- Cafè mòlt 
- Sucre
-  Un mesurador de líquids
- Recipient 
- Film
- bol

Procediment: Primer de tot he agafat un recipient ample perquè l’aigua es pugui evaporar fàcilment, seguidament he agafat el mesurador de líquids i l’ he emplenat d’aigua fins arribar a 800 cm3 , un cop omplert he tirat l’aigua dins el recipient. He agafat el cafè hi he posat dos cullerades dins. Després dos culleradetes de sucre i també els he posat dins el recipient, ho he barrejat tot. Un cop ho he tingut barrejat al mig del recipient hi he col·locat el bol. He tapat tot amb el film i he posat una mica de pes sobre del film perquè un cop s’evaporés l’aigua les gotes caiguessin dins el bol. He portat el recipient al balcó. He esperat dos dies.

Resultat: Al cap de dos dies he observat que dins el bol hi havia aigua neta i transparent.

Conclusions: Durant l’evaporació només s’ha evaporat l’aigua, el cafè i el sucre no. Si hagués estat la barreja més temps al sol hagués arribat un moment en que s’hagués evaporat tota l’aigua que hagués passat dins del bol i ha dins del recipient nomes hagués quedat el sucre i el cafè.




diumenge, 20 de novembre del 2011

El somriure, la felicitat.

La part del meu cos que més m’agrada es la boca perquè després d’uns anys de portar ortodòncia a les dents m’han quedat ben posades i alineades una al costat de l’altre. Sempre que vaig a l’odontòleg em diu que les tinc molt bé  sense cap càries. Tinc els llavis una mica gruixuts, ben dibuixats i molsuts sobretot el llavi de baix. Quan somric sem veuen les dents perfetament alineades i d’un tamany normal ni molt grans ni molt petites. M’agrada la meva boca perquè no és una boca molt gran però tampoc passa desapercebuda. El que més m’agrada és el meu somriure ja que quan somric sem il·lumina la cara i sem posa la careta de murri o d’entremaliada. La meva boca em solt delatar ja que sempre que faig alguna cosa se’m escapa el riure per sota el nas, a vegades pot ser útil però quan faig alguna entremaliadura em solen descobrir. Aquest somriure m'encanta perquè em dona molta felicitat i jo soc una noia molt riallera per mi el meu somriure és molt important. 

dimarts, 4 d’octubre del 2011

La finestra silenciosa.

Des de la finestra preferida de la casa on estic vivint ara veig els patis de les cases del carrer Cases Noves. Són patis de cases velles, les típiques cases de poble d’abans. Són patis estrets, llargs. Tots tenen una mena de barraca al fons i moltes flors i arbres. La casa que tinc més a prop té un llimoner molt gran carregat de llimones. A totes les cases i viuen senyores grans que surten poc al pati. Una d’elles és l’àvia d’una meva amiga. Cap el fons veig la part de darrere d'uns pisos.

També veig la part de dalt de la torre de Can Mario. De nit es molt maca perquè està il·luminada. L'única vegada que no la vaig veure va ser una nit que hi havia boira.

M'agrada mirar per aquesta finestra encara que les vistes no canvien gaire però es molt tranquil i silenciós. Em dona una sensació de descans i tranquil·litat.