diumenge, 11 de març del 2012

5 moments de felicita



Un dels meus moments més feliços va ser quan tenia 6 anys, un dia tornant de l’escola els meus pares em van fer pujar a dalt de tot de casa on hi havia una terrassa. Al obrir la porta em vaig trobar el meu germà amb una gosseta. Ella es la Xispa em van dir, em va fer tanta il·lusió. Portava molts de mesos demanant una gosseta i per fi la tenia, en poc temps tots els de la família li hem agafat un carinyo enorme. Per nosaltres ja es un membre més de la família.
                           

Un altre moment de felicitat és quan estic amb les meves amigues, totes les rialles, tots els moments que passem són únics. Les confidències que ens fem, els secrets que compartim. Sobretot amb la meva millor amiga Diana. Que per mi ja no tan sols es una millor amiga sinó que s’ha convertit en una germaneta per mi.

Un altre moment de felicitat és quan cada estiu marxo amb els meus pares i el meu germà de vacances. Sempre ens ho passem molt bé, són els dies seguits que fem més coses junts ja que durant l’any el meu germà sol sortir de festa i se’n va amb els seus amics i aviat anirà a estudiar a fora i encara li veurem menys el pèl i jo també surto amb les meves amigues.

Un dels altres moments és quan ens reunim tota la família per celebrar els aniversaris, són els dies en que ens trobem tota la família de part de la meva mare i el meu pare ja que junts és difícil que ens trobem perquè vivim en pobles diferents. En aquestes ocasions dinem tots junts a casa meva i la sobre taula sempre s’allarga molt perquè tots tenim coses per explicar-nos.

I per últim i no menys important uns dies que no oblidaré són els que vaig passar al Delta de l’Ebre durant el viatge de final de 6è. Eren els últims dies que passàvem junts la colla d’amics del Torres Jonama i per tant els varem viure intensament ja que era la darrera activitat que feiem tots plegats. També va ser molt emotiu el comiat que ens va fer l’escola l’últim dia de curs.   

VIDEO POEMA


diumenge, 26 de febrer del 2012

EL LLIBRE QUE ET RECOMANO


Títol:  CAMPS DE MEDUIXES
Autor:  Jordi Sierra i Fabra  http://www.sierraifabra.com/
Editorial: Cruïlla
Primera edició: Setembre de 1997

És una novel·la  on la seva protagonista la Lucia esta en coma a causa de l’èxtasi, la droga de moda. Els seus amics reflexionen sobre el que va passar aquella nit. En poques hores tot s’accelera i tothom qui coneix la Lucia lluita per ella, però també per alguna cosa més.

Vaig triar aquet llibre perquè una amiga meva que el va llegir em va dir que em podria interessar i que  estava molt bé, la veritat es que tenia raó aquet llibre de seguida que el vaig començar a llegir m’hi vaig enganxar. M’ha fet pensar en tot el que representa entrar al mon de les drogues, el que sent la família i els amics quan la persona que estimes esta en un estat en  que no es pot valdre per ella mateixa i no saps si tornera o no.  Aquet llibre el recomano a nois i noies adolescents perquè recrea una situació en que si poden trobar nois i noies d’aquesta edat .



diumenge, 8 de gener del 2012

DESTIL·LACIÓ

Introducció: Volem obtenir aigua destil·lada d’una barreja d’aigua, cafè i sucre.

Material:
- Aigua
- Cafè mòlt 
- Sucre
-  Un mesurador de líquids
- Recipient 
- Film
- bol

Procediment: Primer de tot he agafat un recipient ample perquè l’aigua es pugui evaporar fàcilment, seguidament he agafat el mesurador de líquids i l’ he emplenat d’aigua fins arribar a 800 cm3 , un cop omplert he tirat l’aigua dins el recipient. He agafat el cafè hi he posat dos cullerades dins. Després dos culleradetes de sucre i també els he posat dins el recipient, ho he barrejat tot. Un cop ho he tingut barrejat al mig del recipient hi he col·locat el bol. He tapat tot amb el film i he posat una mica de pes sobre del film perquè un cop s’evaporés l’aigua les gotes caiguessin dins el bol. He portat el recipient al balcó. He esperat dos dies.

Resultat: Al cap de dos dies he observat que dins el bol hi havia aigua neta i transparent.

Conclusions: Durant l’evaporació només s’ha evaporat l’aigua, el cafè i el sucre no. Si hagués estat la barreja més temps al sol hagués arribat un moment en que s’hagués evaporat tota l’aigua que hagués passat dins del bol i ha dins del recipient nomes hagués quedat el sucre i el cafè.