El somriure, la felicitat.

La part del meu cos que més m’agrada es la boca perquè després d’uns anys de portar ortodòncia a les dents m’han quedat ben posades i alineades una al costat de l’altre. Sempre que vaig a l’odontòleg em diu que les tinc molt bé  sense cap càries. Tinc els llavis una mica gruixuts, ben dibuixats i molsuts sobretot el llavi de baix. Quan somric sem veuen les dents perfetament alineades i d’un tamany normal ni molt grans ni molt petites. M’agrada la meva boca perquè no és una boca molt gran però tampoc passa desapercebuda. El que més m’agrada és el meu somriure ja que quan somric sem il·lumina la cara i sem posa la careta de murri o d’entremaliada. La meva boca em solt delatar ja que sempre que faig alguna cosa se’m escapa el riure per sota el nas, a vegades pot ser útil però quan faig alguna entremaliadura em solen descobrir. Aquest somriure m'encanta perquè em dona molta felicitat i jo soc una noia molt riallera per mi el meu somriure és molt important. 

La finestra silenciosa.

Des de la finestra preferida de la casa on estic vivint ara veig els patis de les cases del carrer Cases Noves. Són patis de cases velles, les típiques cases de poble d’abans. Són patis estrets, llargs. Tots tenen una mena de barraca al fons i moltes flors i arbres. La casa que tinc més a prop té un llimoner molt gran carregat de llimones. A totes les cases i viuen senyores grans que surten poc al pati. Una d’elles és l’àvia d’una meva amiga. Cap el fons veig la part de darrere d'uns pisos.

També veig la part de dalt de la torre de Can Mario. De nit es molt maca perquè està il·luminada. L'única vegada que no la vaig veure va ser una nit que hi havia boira.

M'agrada mirar per aquesta finestra encara que les vistes no canvien gaire però es molt tranquil i silenciós. Em dona una sensació de descans i tranquil·litat.